Ciència i Universitats

Compartim aquesta entrevista publicada pel Disseny Hub Barcelona arran de la xerrada sobre biodiversitat a la conca mediterrània i la seva importància que la Jordina Belmonte va pronunciar a la Biblioteca El Clot-Josep Benet.

Jordina Belmonte és aerobiòloga, una branca de la biologia que estudia les partícules orgàniques de l’aire. Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és investigadora de l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) a més de presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural. També és Membre d’Honor del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya i investigadora del projecte de ciència ciutadana Plant*tes – Flora urbana i al·lèrgies. Cooperes?, adscrit a l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona. La conversa gira entorn d’un espai tan biodivers com és la conca mediterrània, la intel·ligència artificial (IA) aplicada a la biologia i la qualitat de l’aire de la nostra ciutat.

La Xarxa de Biblioteques de Barcelona et va convidar a una conferència sobre la biodiversitat de la conca mediterrània. Qui són els seus habitants? Amb quines espècies comparteixen aquest hàbitat?

Els territoris mediterranis (terra i aigua) són molt biodiversos. De fet, són els més biodiversos d’Europa (comparant amb Europa Centre i Nord) i del Nord d’Àfrica. El clima actual i el de temps històrics ha fet possible l’existència d’entorns amb condicions ambientals molt variades poblats per multitud d’organismes animals, vegetals i fúngics.

Algunes de les àrees de l’ICTA-UAB estudien les interaccions de les societats humanes i els mecanismes que actuen en el canvi global. Influïm en els hàbitats de les espècies mediterrànies?

No soc especialista en aquest tema, però és ben sabut que les societats humanes (amb molt poques excepcions i que no es troben a l’entorn mediterrani) actuen de manera molt contundent sobre el seu entorn. Amb la nostra manera de viure, vivint en un territori, desplaçant-nos, fabricant, transportant, fent lleure… fem o contribuïm a alterar processos ambientals naturals i contribuïm al canvi global. Tots els hàbitats (terrestres i aquàtics) estan resultant afectats per l’activitat humana.

Algunes espècies acaben adaptant-se al medi. Quines destacaries entre totes?

Una pregunta molt difícil de respondre si parlem de la Mediterrània, per l’amplitud del territori i la gran diversitat d’organismes que hi viuen! Els bacteris ben segur que aconsegueixen fer ràpides modificacions i s’adapten a nous ambients… Això porta a pensar que potser un bon enfoc és dir que, en general, com més petits són els organismes i tenen taxes de reproducció més elevades, més aviat poden fixar en el genoma característiques que els permet adaptar-se a un medi canviant. Però també hi ha espècies molt grans i de molta edat en les que el metabolisme procura canvis molt i molt lents i també suporten l’entorn canviant. Podria destacar una planta: l’orella d’os (Ramonda myconi), que es diu que és relicte a Catalunya, perquè és present aquí des del terciari. Les condicions de vida i l’hàbitat (petites escletxes en roques calcàries) han permès que fins ara es mantingui des dels Pirineus fins als Ports de Tortosa. I que sigui per moltes eres més!

700 tones de residus plàstics contaminen cada dia el Mediterrani, per tant, és un mar amenaçat. Com a científica, quins processos o quines característiques han de tenir els materials a l’hora de produir nous productes per tal de minimitzar aquestes amenaces?

Hauríem d’aconseguir que tot allò que produïm es descompongui posteriorment i es reintegri a la natura. Una altra opció és reutilitzar o convertir-ho en un nou producte. És el que passa a la natura, on, si pensem en els organismes, tot és cíclic. Deixes d’estar viu i et descompons, sigui pel procés natural o perquè t’ha consumit un organisme més gran que tu…

La teva especialitat és l’aerobiologia, la ciència que estudia els components biològics de l’aire. Els habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana, què respirem?

Quan parlem d’aerobiologia ens referim sobretot a partícules microscòpiques, per tant, que a cop d’ull no podem veure a no ser que per algun motiu se n’acumulin grans quantitats. També podríem parlar de papallones, abelles, ocells… però ara per ara el concepte s’utilitza més per allò que identificarem mirant pel microscopi. A l’aire de Barcelona hi ha multitud de grans de pol·len i d’espores de fongs (fa 40 anys que els estudio!), juntament amb microartròpodes (àcars sobretot) i bacteris. Al llarg de l’any van variant les espècies, perquè tenen diferents necessitats, com per exemple la temperatura ambiental, la precipitació… Pel fet de viure en un lloc el que més respirem és allò que tenim més a prop, però també s’ha demostrat que els corrents d’aire transporten amb gran eficiència totes aquestes partícules minúscules, de manera que algunes vegades a Barcelona també s’estan respirant pòl·lens i espores que arriben des de França, Alemanya, Europa de l’est… o des del Sàhara (episodis de pols sahariana). En fi, l’aire és com l’aigua: barreja tot allò que conté. És un món apassionant, en parlaria hores!

Com ha influït la incorporació de noves tecnologies i la lA en la recerca de la qualitat de l’aire? Els estudis que ens revelen?

Si parlem de la qualitat biològica d’aire (pòl·lens, espores i altres) les noves tecnologies i la IA, estan començant a aplicar-se darrerament i encara hi ha molta feina per fer, però és ben interessant, perquè faran possible quelcom que en altres àmbits ja s’ha aconseguit. Vull dir que, no fa massa anys (o 40 són massa?), quan jo començava a fer recerca, les dades meteorològiques es prenien manualment… Ara hi ha multitud d’estacions d’enregistrament automàtic que ens permeten veure amb segons de diferència quina temperatura hi ha. Doncs bé, ara per ara, quan estudiem els pòl·lens i espores de l’aire, els observem al microscopi un a un i busquem dins el nostre cap o consultant llibres a quin organisme pertanyen, llavors l’anotem i així anem comptant tots. Artesania palinològica! Però ja comencem a treballar a ensinistrar màquines que desenvolupen alguns enginyers a saber fer aquesta feina de reconèixer les partícules biològiques de l’aire… i tot arribarà! Doneu-nos un marge de temps per seguir col·laborant i aviat podrem informar a temps real quines partícules biològiques hi ha a l’aire.